De la narrativa oral a la literatura per a infants

De la narrativa oral a la literatura per a infants.

Aquest llibre reflexiona sobre la narrativa de tradició oral que es troba publicada en la literatura per a infants. Aquelles persones que lliguen, trien, recomanen o regalen llibres per als infants sovint s’han preocupat perquè una part d’aquests reproduïren narracions que formaren part del nostre patrimoni cultural, de la nostra història, d’aquella literatura que es contaven els nostres avantpassats.

El llibre està compost per sis parts: la primera parla de quina ha estat la influència de les adaptacions cinematogràfiques de Walt Disney en l’imaginari actual. La segona, reflexiona sobre les múltiples reinterpretacions de què ha estat objecte la Caputxeta Vermella. Després, en la tercera, repassa els personatges fantàstics més habituals de la tradició popular com les bruixes, els mags, els astròlegs, les fades o els gegants. La quarta fa referència a les narracions que no han passat a la literatura infantil. I, per últim, ens mostra la importància de la il·lustració en la transmissió d’arquetips.

Es tracta d'un llibre molt complet i pense que, com a professors, ens pot ajudar a pensar i meditar sobre què estem ensenyant, i com ho estem fent. A més, crec que són molt importants tots aquestos temes tractats i considere que seria molt útil llegir-lo.

Una de les coses que més m’agrada’t, i té a veure molt amb l’assignatura que estem cursant, és la importància que li dóna a les rondalles, com han passat a paper escrit i es va formalitzar una única versió, ja que hi havia moltes versions de cada conte. Amb el pas al paper escrit, és una versió la que es formalitza i només, el tipus de comunicació literària canvia radicalment perquè es produeix un pas a la lectura privada i s’exclou el públic que no sabia llegir. Com a conseqüència hi ha un canvi de classe social i un canvi d’ideologia, de forma de veure el món, perquè els múltiples narradors són substituïts per escriptors amb unes qualitats compartides: ser adults, homes i d’una classe social determinada. Gemma Lluch (2000) afirma: “De tots aquests gèneres ha estat la rondalla el gènere omniscient en la literatura per a infants” (p.40).

A continuació, podem relacionar aquest llibre amb "T’he agafat Caputxeta!" de Carles Cano que vam llegir anteriorment. En aquest llibre van veure com el llibre canviava, ja no era el llibre estàndard de la Caputxeta. Axó és molt interessant per a què els xiquets veien que no sols una versió està bé sinó que amb imaginació es poden fer moltes versions i ells mateixos poden crear llibres amb el seu imaginari i creativitat. En el llibre de La narrativa Oral a la literatura per a infants podem veure les diferents interpretacions del llibre de la Caputxeta. Axó ens pareix molt interessant perquè mostra com aquest conte s’ha anat adaptant a les diferents èpoques i com els mestres, podem veure més enllà del llibre. Teresa Colomer (2000) afirma: “El pas d’una rondalla com La Caputxeta Vermella des de la seua versió com a conte moral a les seues versions com a explotació de l’imaginari col·lectiu, mostren la distància que ha recorregut la literatura per a infants des de la intenció admonitòria cap a l’èmfasi actual en el joc literari” (p.90).

Per últim, cal dir que, si tothom sembla haver teoritzat sobre què és adequat per a la formació moral, quasi ningú sembla que ho haja fet sobre el que és convenient per a l’educació literària. Això respon a l’arrelada idea que els llibres infantils serveixen bàsicament per a educar en valors. Però tal vegada ja fóra hora d’augmentar l’atenció dedicada a pensar que serveixen també per a aprendre a llegir literàriament. Les noves versions dels contes podrien, llavors, ser judicades des dels paràmetres de la seua eficàcia en aquesta tasca.