RONDALLA

L'ORIGEN DE LA MONA D'ALBERIC

Conten els que ho veieren, que jo no estava, però m’ho digueren, que pels carrers d’Alberic es sentia una història, d’aquelles que mai no pots creure que hàgen ocorregut. Si bé no m’enganye, quan tota la península estava dividida en regnes musulmans, Alberic va presenciar una  història que encara es transmet de pares a fills.

Un caluròs dia de primavera, la Princesa Fienesa, filla del rei moro d’Alberic, va eixir a passejar per les seues terres; aprofitant el bon temps que feia, perquè ja estava cansada del fred de l’hivern. Bé, doncs quan estava passejant, va veure de lluny a un cavaller de l’exèrcit de son pare. Poc a poc va veure com un xic jove, fort, de pell morena i uns ulls verds que te feien perdre el sentit, s’apropava a cavall com si anara a càmera lenta. (hacer gestos de cámara lenta)  

Quan va arribar on la Princesa Fienesa estava, va baixar del cavall i li va preguntar que com era possible que estiguera per allí tan sola i desprotegida. I que creieu que va passar? El que tots penseu, van quedar tan enamorats l’ú de l’altre que van deciren continuar quedant quan la campana de la mesquita sonava cada vesprada.

Però no cregau que és d’eixos amors de pel·lícula que en 2 setmanes es casen i són feliços per sempre. Un dia, el seu amat cavaller li va dir a la Princesa Fienesa que havia de partir a una batalla contra el regne cristià.

La Princesa Fienesa va decidir que esperaria al seu amor cada dia fins que tornara sa com un roble del camp de guerra. Al dia següent, la Princesa Fienesa va despedir al seu cavaller des de la seua finestra, des d’on veia la torre de la mesquita. Així, cada vesprada, quan sonava la campana de la mesquita, la Princesa Fienesa escribia en un diari tots els sentiments que tenia pell seu amat, amb la intenció de donar-li’ls quan tornara.

Però, el que no sabia la Princesa Fienesa és que el seu cavaller mai anava a llegir allò que ella havia escrit amb tant d’amor. El dia que les tropes havien de tornar, el rei va entrar a les estances de la Princesa Fienesa per donar-li una mala notícia, tot l’exèrcit havia sigut segrestat pel bàndol cristià i només uns pocs havien aconseguit salvar la vida però malvivint en les presons.

Quan la Princesa Fienesa va sentir eixes paraules, va creure que la vida se li’n anava darrere de la del seu amat. Cada vesprada quan eren les 6 en punt, cada toc de campana significava una angoixa més i més forta per al seu cor que ja no anava a aguantar molt més. Des del seu llit, la seua mirada es perdia en l’horitzó, on va veure per última vegada eixos ulls verd que l’havien enamorat des del primer “Hola Princesa Fienesa”.

Passaren les hores, els dies, les  setmanes, i la Princesa Fienesa no volia alçar-se del llit, no volia parlar ni menjar perquè cada dia estava més i més trista, estava consumintse com si d’una vela es tractara. I clar, els seus pares es van preocupar, perquè sabeu que els pares sempre es preocupen dels fills, perquè no volien veure a la seua xiqueta tan trista i desolada.

Els reis van decidir cridar al metge de la cort, perquè com eren família reial, doncs ja sabeu, ho tenien molt fàcil. Bé, doncs quan va anar a examinar-la el metge no li va veure res de malalta, no obstant aixó, li va aconsellar als seus pares que li donaren de menjar tots els seus plats preferits, per provar si d’eixa manera començava a menjar de nou. Des de les estances de la Princesa Fienesa es sentia com els habitants del poble repetien sense parar “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”.

Al veure que la seua filla no volia menjar res del que els reis li preparaven, van decidir cridar un per un a tots els metges de totes les corts dels regnes musulmans que quedaven a la península. que ja sabeu que abans era tota sencera pero després només quedava una xicoteta regió musulmana i molts poquets regnes.

Tots els metges de tots els regnes musulmans van accedir a anar a curar a la Princesa Fienesa, i el poble, inquiet per la situació repetia i repetia lo mateix. Quan venia el metge del regne del nord… “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”. Quan volia curar-la el metge del sud… “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”. I quan va vindre el de l’oest… “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”

Quan ja no sabien què fer, després de la visita de tants metges de les corts veïnes, els reis van decidir demanar ajuda a un practicant molt famós del regne que deien que curava qualsevol mal.

Quan el practicant va anar a veure a la Princesa Fienesa, tenia molt clar el que li passava, la seua enfermetat no tenia cura, només podia salvarla algú que reconstruira el seu cor trencat, algú capaç d’amarla tant que la salvara d’aquell carreró sense eixida que la conduia a una mort segura.

Desesperats, els reis van demanar ajuda a tot el regne, a qualsevol que poguera salvar a la seua filla. Van ser molts els que van tractar de fer somriure a la Princesa Fienesa i donar-li raons per a alçar-se del seu llit. Mentrestant, només se sentia pels carrers “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?. Van passar molts dies fins que un tímid forner que portava tota la seua vida enamorat perdudament de la princesa, va decidir fer un dolç per veure si allò podia salvar-la.

Es va ficar al seu lloc de treball i fins que no va traure un dolç perqfecte no va eixir del forn. Quan ja ho tenia, va eixir corrent cap al palau del regne, pensant en quantes ganes tenia de vore millorar a la seua amada. Mentre corria i corria, molta gent repetia “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”. Ell estava segur de que si, de que la seua mona anava a fer que s’alçara del llit i volguera tornar a viure.

Quan es va presentar davant de la Princesa Fienesa, estava tan nerviós que no era capaç d’articular cap paraula, només va poder estirar els braços per apropar-li un tros d’aquell dolçs tan perfecte al què havia batejat com a mona.

La Princesa Fienesa va agafar allò que li oferia el forner i, com que la mona duia a l’interior mig cor del xic , que com ja sabeu estava tan enamorat d’ella, es va recuperar com si fora un miracle. La mona estava plena d’amor, que era el que la princesa necessitava per millorar. Ja no se sentia al poble “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”, perquè la princesa ja estava recuperada.

Només va intentar alçar-se del llit i va ficar els peus en terra, va alçar la mirada i va veure a un xic jove, forner que perdia el cor per ella, que era capaç de donar el seu amor perquè la princesa siguera feliç. La Princesa Fienesa va començar a enamorar-se d’aquell xic que sempre l’havia amada des de l’anonimat. Al final, com ja podeu imaginar-vos, i com ocorre en tots els contes amb un final feliç, es van casar per començar una vida junts.

La cerimònia es va cel·lebrar a la muntanyeta d’Alberic, on encara podem trobar el palau on van viure feliços per sempre i plens d’amor. I tots els anys, en en arribar la pasqua, els pares d’Alberic porten als seus fills a la muntanyeta a que, asseguts en el seient de la reina, escolten la història de la mona de pasqua nascuda en Alberic.

I tot això es tan veritat com que potser mai no ha passat.

BOOKTRAILER. T'he agafat Caputxeta!.

I si li donem la volta a la manera d'entendre la literatura? I si la fem atractiva per als xiquets? Ací presentem el nostre Booktrailer del llibre "T'he agafat caputxeta!", amb el qual esperem aconseguir despertar l'interés dels xiquets. Esperem que vos agrade i que servisca com a exemple d'una manera divertida de presentar un llibre als nostres alumnes. Explotem la nostra creativitat!

REFLEXIÓ GRUPAL FINAL.

Després de les noxtres experiències en aquesta assignatura, hem volgut fer un resum de tot aquell que hem aprés al llarg de les lliçons. Així, en un ambient tranquil i agradable, hem exposat els ítems que més han cridat la nostra atenció o alló que veiem més important com a futures mestres. Esperem gaudiu del vídeo que presentem a continuació.

CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. María García

PRODUCCIÓ ORAL:

PARTS DE L’INFORME ESCRIT DE LA RECERCA I TRIA DEL LLIBRE:

A. Soc María García Abietar, alumna de segon de Magisteri de la Universitat de València.

B. A continuació us parlaré de la tria d’un llibre per a un xiquet de Primària. La selecció del llibre l’he feta anant a una llibreria generalista, una llibreria especialitzada en LIJ i, per últim, buscant en una llibreria virtual. Com a llibreria generalista he visitat Carrefour i com llibreria especialitzada en LIJ he anat a Abacus. He fet aquest treball amb l’objectiu de trobar un llibre adequat al lector, que millore les seues competències literàries. He anat aquest matí, al eixir de classe. La persona per a qui busquem el llibre és un xiquet de 9 anys que està cursant quart de primària. Aquest xiquet l'apassionen els pirates.

C. En primer lloc, he anat al Carrefour com a llibreria generalista. En aquest lloc no hi havia ningú que m’atenguera i he hagut de buscar jo els llibres que necessitava. Tan sols he encontrat llibres de pirates de l'editorial Barco de Vapor de SM. Una de les coses que m’ha cridat l’atenció és que hi havia dos llibres del nivell que estava buscant però eren totalment diferents quant a la grandària, un era molt més gros que l’altre. Eren: “El pirata Garrapata en tierras de Cleopatra” de Juan Muñoz Martín i “Barracuda en el fin del mundo” de Llanos Campos. El que m’ha agradat del gros és que tenia dibuixos a color molt bonics, en canvi el més curt en tenia pocs.

En segon lloc, hem anat a Abacus com a llibreria especialitzada en LIJ. En aquest lloc m’han ates molt bé, en quant he entrat hi havia una xica i m’ha preguntat què tipus de llibre volia i per a quina edat. M’ha ofert una gran quantitat de llibres de pirates per aquesta edat. M’han agradat 4 d’ells. Cadascun era d’una editorial diferent (no com en carrefour). El primer es titula “Pirata Plin, pirata Plan” de Paloma Sánchez de l'editorial Barco de Vapor. El que m’ha agradat d'aquest llibre és que parla de l'amistat i dóna coneixements als xiquets de com ser bons amics. A més m’han agradat molt els dibuixos. El segon es titula “los piratas” il·lustrat per Pierre-Marie Valat que és de SM del Mundo Maravilloso. M’ha agradat les transparències del llibre però no en tenia molta substància. El tercer ha sigut el de “101 cosas que deberías saber sobre els piratas” de l'editorial Susaeta, d’aquest llibre m’han agradat molt els dibuixos però no crec que siga interessant per als xiquets, ja que no té cap història a seguir sinó que et presenta les 101 coses de manera separada i no és molt didàctic.

El quart és un dels que més m’ha agradat, es titula “Aún quedan piratas en la Costa de la Muerte” i és de Consuelo Jiménez de Cisneros. M’ha agradat que els protagonistes de la història siguen xiquets normals, com podrien ser els nostres alumnes.

Per últim, he visitat una llibreria virtual, que fa venda per internet. Aquesta és la casa del Libro. Al principi pareixia que havia trobat molts llibres en aquesta pàgina però en posar que volia de pirates i de 9 anys em van aparéixer també llibres que no tenien res a veure amb els pirates. A més, considere que juntar la cerca amb tants anys de diferència (de nou a dotze anys) fa que t’apareguen llibres molt diferents quant a l’adequat per a cada edat. He trobat dos llibres interessants: “Todo el mundo abordo” de Steve Stevenson perquè conta la història de cinc xiquets i els nostres alumnes es poden ver reflectides en ells i perquè les il·lustracions ens mostren el que estan narrant i són atractives, i “Los peligros de los piratas” de Nicola Baxter perquè m’ha fet gràcia la història i crec que pot ser interessant i divertida per als xiquets.

D. El llibre triat és: “Aún quedan piratas en la Costa de la Muerte” de Consuelo Jimenez de Cisnero. Conta la història de Hector. Hector tem que aquest estiu siga avorridíssim. Ha de passar-ho en un poble de Galicia i, a més, estudiar molt. No obstant això, allí es veurà embolicat en un misteri de pirates i tresors amagats, que la seua cosina Carolina l’ajudarà a resoldre.

E. Aquest llibre és pròxim al seu món afectiu, respon als seus interessos i té riquesa d'estils i continguts que l'ajudaran a desenvolupar el gust personal i, en el seu moment la capacitat crítica. Crec que és un llibre que l'ajudarà a créixer i pensar.

Com hem vist en el text de: La selecció de llibres infantils i juvenils. En Equipo Peonza. (2001). El rumor de la lectura. P. 117-124: Per a triar un llibre hem de tenir en compte certs criteris mínims que ens permeten discriminar la validesa i adequació dels títols per a les edats de què es tracte. Hem de triar llibres amb qualitat, calidesa i proximitat al lector.

La qualitat literària requereix de l'autor varietat i riquesa lingüística, l'ús i el domini adequats del llenguatge, així com la capacitat de suggerir emocions i promoure sentiments.

La calidesa a la qual ens referim és l'univers de sensacions que genera el llibre, les formes de narrar de l'autor, les idees que vol transmetre i els seus punts de vista davant la realitat, que els xiquets s’impliquen en la història. També s'ha d'adaptar a cada edat, perquè ajuden al creixement personal o perquè els diverteix. Per aquest motiu, hem tingut present a quin lector va dirigit i quines són els seus interessos.

Finalment, la lectura ha de ser propera al seu món d'experiències cognitives per al fet que afavoreixen el seu desenvolupament. Com sabem, el nostre xiquet té nou anys, durant aquesta edat sorgeix un tipus de pensament que li permeten reconéixer l'existència del diferent, de l’altre, pot interpretar una lectura de diverses maneres i és capaç de treballar també amb idees senzilles o no solament amb objectes. En quant a la edat del xiquet, és aquesta una època de preferència pels personatges coetanis, se cerquen llibres amb continguts més realistes que amplien l'univers dels seus interessos: viatges, aventures, humor, suspens...

“Doneu-nos llibres -diuen els xiquets-, proporcioneu-nos unes ales. Doncs són poderosos i forts, ajudeu-nos a evadir-nos a la llunyania. Edifiqueu-nos palaus d'atzur, entre jardins encantats; mostreu-nos com discorren les fades a la llum de la lluna.” (Paul Hazard).

ACTIVITATS PER AL PLA LECTOR, SEGON CICLE DE PRIMÀRIA

La lectura és una ferramenta clau per al treball intel·lectual, ja que posa en acció a  la ment i agilitza la intel·ligència. A més a més, també enriqueix la nostra cultura, ens proporciona informació, coneixements,… i exigeix una participació activa i una actitud dinàmica que transportarà al lector a ser protagonista de la seua pròpia lectura, sense deixar-lo com un subjecte passiu. És per això i per altres motius com el de posseir bona ortografia, adquirir vocabulari, etc…, el que la nostra feina com a futurs mestres siga fomentar la lectura en el nostres alumnes de manera que puguen gaudir i no llisquen sols per obligació. Així doncs, proposaré diferents activitats que un mestre pot dur a terme per fomentar la lectura en els seus alumnes del segon cicle, tant dins com fora de l´aula i de l´escola.

Primera activitat:

Abans de llegir un llibre (adequat a la seua edat), seria interessant treballar-lo  d’una forma general, de  manera que els alumnes prengueren interés. Es per això pel que pense que una bona activitat seria a partir de la portada i del títol,  llançar preguntes tal com “¿On penseu que va ocórrer aquesta història?” “En quina època?” i a més a més podríem fer altres com “Què sabeu vosaltres d’aquestes terres?” “I d´aquesta època?” i deixar als xiquets que ens contesten de la manera que més acertada els pareixca,  sense corregir-los perquè no s’han llegit el llibre i seria molt difícil que acertaren les respostes.

Segon activitat:

Mentre llegim el llibre, també es poden fer multitud d’activitats relacionades amb ell.  Per exemple, que tots els alumnes porten el llibre a classe i que es llisca un capítol conjuntament, més tard, es preguntarà si tot  s´ha entés correctament i s´explicaran aquells dubtes que hagen sorgit. Depenent del que s´estiga impartint en aquest  moment en l´assignatura de llengua valenciana, es farà una activitat o una altra; fiquem el cas de que estigam donant el substantiu i l´adjectiu, doncs buscarem al llarg del capítol  5 adjectius i  5 substantius i estudiarem el gènere i el nombre. 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Tercera activitat:

Finalment , després d´haver llegit el llibre, també es poden realitzar diverses activitats.  Una molt interessant, seria que els alumnes foren capaços d’inventar un final alternatiu  i després de llegir-los tots a  classe,  escollir el que més els agrade.  En aquesta activitat l’alumne desenvolupa la seua creativitat i imaginació.

Fora de l’aula:

A més a més, no sols hem de fomentar  la lectura a l’hora de llegir un llibre, sinó s’ha de fer sempre de manera recurrent.   Per exemple:  “la biblioteca”.  Des de  l’inici de curs cada alumne es confeccionarà  un arbre amb cartolina D-3 que penjaran a les parets del pati. A partir d’aquest moment es posarà en marxa la biblioteca; els alumnes agafaran llibres de lectura per a llegir a casa i cada setmana, per exemple,  els  divendres  l’alumne que ja tinga el llibre acabat de llegir el tornarà a classe on el mestre li donarà una fulla d’arbre per a anotar el títol i l’autor i a continuació l’apegarà a l’arbre. Cada tres llibres llegits se li donarà una flor també per a apegar-la, per tal de que quede l’arbre més bonic. A final de curs els més lectors tindran l’arbre ple de fulles i flors . Com a premi  l’alumne que més fulles i flors  tinga guanyarà el diploma al millor lector. Considere que aquesta activitat és molt motivadora per als alumnes.

Un altra activitat que es pot dur a terme és que a  final de curs es podria preparar una representació sobre algun capítol del llibre que més els haja agradat d’entre aquells que hagen treballat. D’aquesta manera, mostraran a la resta del col·legi una breu escena d’un llibre que poden recomanar-los per a que tots puguen gaudir de la seua lectura.

Fora de l’escola:

A més, una activitat recurrent que farem una volta al mes, serà una activitat extraescolar a la biblioteca del barri per tal de que els nostres alumnes siguen partícips de la gran varietat de llibres que hi ha al seu alcans i per a que vegen que poden jugar amb ells i no tan sols serveixen per a llegir. És important que els nostres alumnes s’adonen que els llibres són un instrument amb el que es pot jugar i divertir una persona, com bé es diu a la guia lectora de “Llegir per a créixer”.

És important també introduir als nostres alumnes en el món de la literatura del nostre país. Així doncs, cada 23 d’abril celebrarem el dia del llibre, ja que es commemora la mort de William Shakespeare i Miguel de Cervantes en 1616. En aquest cas, com el nostre col·legi està situat a la vora del mar, aquest dia anirem a la platja i ens sentarem en rotgle de manera que un xiquet es pose al centre d’aquest  i llisca un fragment d’alguna obra de Shakespeare i un altre fragment de Cervantes (llibres adaptats a aquests cicles).

CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Rosamari Riera

En aquest vídeo explique els passos que he seguit per a fer la recerca d'un llibre adequat a un lector model, en aquest cas, el meu cosí Miguel de 8 anys. Espere que aquest vídeo us servisca d'ajuda a l'hora de buscar un llibre per a un xiquet determinat.

CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Celeste Herraiz.

Al següent vídeo trobarem un exemple del procés de selecció de llibres infantils i juvenils. En aquest cas havia de seleccionar un llibre sobre animals per a un xiquet de 8 anys. Per tal de fer-ho he buscat en tres tipus de llibreries: una de barri al costat de ma casa, una electrònica i una altra especialitzada en literatura infantil i juvenil. A continuació contaré la meua experiència.