RONDALLA

L'ORIGEN DE LA MONA D'ALBERIC

Conten els que ho veieren, que jo no estava, però m’ho digueren, que pels carrers d’Alberic es sentia una història, d’aquelles que mai no pots creure que hàgen ocorregut. Si bé no m’enganye, quan tota la península estava dividida en regnes musulmans, Alberic va presenciar una  història que encara es transmet de pares a fills.

Un caluròs dia de primavera, la Princesa Fienesa, filla del rei moro d’Alberic, va eixir a passejar per les seues terres; aprofitant el bon temps que feia, perquè ja estava cansada del fred de l’hivern. Bé, doncs quan estava passejant, va veure de lluny a un cavaller de l’exèrcit de son pare. Poc a poc va veure com un xic jove, fort, de pell morena i uns ulls verds que te feien perdre el sentit, s’apropava a cavall com si anara a càmera lenta. (hacer gestos de cámara lenta)  

Quan va arribar on la Princesa Fienesa estava, va baixar del cavall i li va preguntar que com era possible que estiguera per allí tan sola i desprotegida. I que creieu que va passar? El que tots penseu, van quedar tan enamorats l’ú de l’altre que van deciren continuar quedant quan la campana de la mesquita sonava cada vesprada.

Però no cregau que és d’eixos amors de pel·lícula que en 2 setmanes es casen i són feliços per sempre. Un dia, el seu amat cavaller li va dir a la Princesa Fienesa que havia de partir a una batalla contra el regne cristià.

La Princesa Fienesa va decidir que esperaria al seu amor cada dia fins que tornara sa com un roble del camp de guerra. Al dia següent, la Princesa Fienesa va despedir al seu cavaller des de la seua finestra, des d’on veia la torre de la mesquita. Així, cada vesprada, quan sonava la campana de la mesquita, la Princesa Fienesa escribia en un diari tots els sentiments que tenia pell seu amat, amb la intenció de donar-li’ls quan tornara.

Però, el que no sabia la Princesa Fienesa és que el seu cavaller mai anava a llegir allò que ella havia escrit amb tant d’amor. El dia que les tropes havien de tornar, el rei va entrar a les estances de la Princesa Fienesa per donar-li una mala notícia, tot l’exèrcit havia sigut segrestat pel bàndol cristià i només uns pocs havien aconseguit salvar la vida però malvivint en les presons.

Quan la Princesa Fienesa va sentir eixes paraules, va creure que la vida se li’n anava darrere de la del seu amat. Cada vesprada quan eren les 6 en punt, cada toc de campana significava una angoixa més i més forta per al seu cor que ja no anava a aguantar molt més. Des del seu llit, la seua mirada es perdia en l’horitzó, on va veure per última vegada eixos ulls verd que l’havien enamorat des del primer “Hola Princesa Fienesa”.

Passaren les hores, els dies, les  setmanes, i la Princesa Fienesa no volia alçar-se del llit, no volia parlar ni menjar perquè cada dia estava més i més trista, estava consumintse com si d’una vela es tractara. I clar, els seus pares es van preocupar, perquè sabeu que els pares sempre es preocupen dels fills, perquè no volien veure a la seua xiqueta tan trista i desolada.

Els reis van decidir cridar al metge de la cort, perquè com eren família reial, doncs ja sabeu, ho tenien molt fàcil. Bé, doncs quan va anar a examinar-la el metge no li va veure res de malalta, no obstant aixó, li va aconsellar als seus pares que li donaren de menjar tots els seus plats preferits, per provar si d’eixa manera començava a menjar de nou. Des de les estances de la Princesa Fienesa es sentia com els habitants del poble repetien sense parar “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”.

Al veure que la seua filla no volia menjar res del que els reis li preparaven, van decidir cridar un per un a tots els metges de totes les corts dels regnes musulmans que quedaven a la península. que ja sabeu que abans era tota sencera pero després només quedava una xicoteta regió musulmana i molts poquets regnes.

Tots els metges de tots els regnes musulmans van accedir a anar a curar a la Princesa Fienesa, i el poble, inquiet per la situació repetia i repetia lo mateix. Quan venia el metge del regne del nord… “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”. Quan volia curar-la el metge del sud… “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”. I quan va vindre el de l’oest… “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”

Quan ja no sabien què fer, després de la visita de tants metges de les corts veïnes, els reis van decidir demanar ajuda a un practicant molt famós del regne que deien que curava qualsevol mal.

Quan el practicant va anar a veure a la Princesa Fienesa, tenia molt clar el que li passava, la seua enfermetat no tenia cura, només podia salvarla algú que reconstruira el seu cor trencat, algú capaç d’amarla tant que la salvara d’aquell carreró sense eixida que la conduia a una mort segura.

Desesperats, els reis van demanar ajuda a tot el regne, a qualsevol que poguera salvar a la seua filla. Van ser molts els que van tractar de fer somriure a la Princesa Fienesa i donar-li raons per a alçar-se del seu llit. Mentrestant, només se sentia pels carrers “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?. Van passar molts dies fins que un tímid forner que portava tota la seua vida enamorat perdudament de la princesa, va decidir fer un dolç per veure si allò podia salvar-la.

Es va ficar al seu lloc de treball i fins que no va traure un dolç perqfecte no va eixir del forn. Quan ja ho tenia, va eixir corrent cap al palau del regne, pensant en quantes ganes tenia de vore millorar a la seua amada. Mentre corria i corria, molta gent repetia “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”. Ell estava segur de que si, de que la seua mona anava a fer que s’alçara del llit i volguera tornar a viure.

Quan es va presentar davant de la Princesa Fienesa, estava tan nerviós que no era capaç d’articular cap paraula, només va poder estirar els braços per apropar-li un tros d’aquell dolçs tan perfecte al què havia batejat com a mona.

La Princesa Fienesa va agafar allò que li oferia el forner i, com que la mona duia a l’interior mig cor del xic , que com ja sabeu estava tan enamorat d’ella, es va recuperar com si fora un miracle. La mona estava plena d’amor, que era el que la princesa necessitava per millorar. Ja no se sentia al poble “QUÈ PASSARÀ? LA PRINCESA MILLORARÀ?”, perquè la princesa ja estava recuperada.

Només va intentar alçar-se del llit i va ficar els peus en terra, va alçar la mirada i va veure a un xic jove, forner que perdia el cor per ella, que era capaç de donar el seu amor perquè la princesa siguera feliç. La Princesa Fienesa va començar a enamorar-se d’aquell xic que sempre l’havia amada des de l’anonimat. Al final, com ja podeu imaginar-vos, i com ocorre en tots els contes amb un final feliç, es van casar per començar una vida junts.

La cerimònia es va cel·lebrar a la muntanyeta d’Alberic, on encara podem trobar el palau on van viure feliços per sempre i plens d’amor. I tots els anys, en en arribar la pasqua, els pares d’Alberic porten als seus fills a la muntanyeta a que, asseguts en el seient de la reina, escolten la història de la mona de pasqua nascuda en Alberic.

I tot això es tan veritat com que potser mai no ha passat.

BOOKTRAILER. T'he agafat Caputxeta!.

I si li donem la volta a la manera d'entendre la literatura? I si la fem atractiva per als xiquets? Ací presentem el nostre Booktrailer del llibre "T'he agafat caputxeta!", amb el qual esperem aconseguir despertar l'interés dels xiquets. Esperem que vos agrade i que servisca com a exemple d'una manera divertida de presentar un llibre als nostres alumnes. Explotem la nostra creativitat!

REFLEXIÓ GRUPAL FINAL.

Després de les noxtres experiències en aquesta assignatura, hem volgut fer un resum de tot aquell que hem aprés al llarg de les lliçons. Així, en un ambient tranquil i agradable, hem exposat els ítems que més han cridat la nostra atenció o alló que veiem més important com a futures mestres. Esperem gaudiu del vídeo que presentem a continuació.

CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. María García

PRODUCCIÓ ORAL:

PARTS DE L’INFORME ESCRIT DE LA RECERCA I TRIA DEL LLIBRE:

A. Soc María García Abietar, alumna de segon de Magisteri de la Universitat de València.

B. A continuació us parlaré de la tria d’un llibre per a un xiquet de Primària. La selecció del llibre l’he feta anant a una llibreria generalista, una llibreria especialitzada en LIJ i, per últim, buscant en una llibreria virtual. Com a llibreria generalista he visitat Carrefour i com llibreria especialitzada en LIJ he anat a Abacus. He fet aquest treball amb l’objectiu de trobar un llibre adequat al lector, que millore les seues competències literàries. He anat aquest matí, al eixir de classe. La persona per a qui busquem el llibre és un xiquet de 9 anys que està cursant quart de primària. Aquest xiquet l'apassionen els pirates.

C. En primer lloc, he anat al Carrefour com a llibreria generalista. En aquest lloc no hi havia ningú que m’atenguera i he hagut de buscar jo els llibres que necessitava. Tan sols he encontrat llibres de pirates de l'editorial Barco de Vapor de SM. Una de les coses que m’ha cridat l’atenció és que hi havia dos llibres del nivell que estava buscant però eren totalment diferents quant a la grandària, un era molt més gros que l’altre. Eren: “El pirata Garrapata en tierras de Cleopatra” de Juan Muñoz Martín i “Barracuda en el fin del mundo” de Llanos Campos. El que m’ha agradat del gros és que tenia dibuixos a color molt bonics, en canvi el més curt en tenia pocs.

En segon lloc, hem anat a Abacus com a llibreria especialitzada en LIJ. En aquest lloc m’han ates molt bé, en quant he entrat hi havia una xica i m’ha preguntat què tipus de llibre volia i per a quina edat. M’ha ofert una gran quantitat de llibres de pirates per aquesta edat. M’han agradat 4 d’ells. Cadascun era d’una editorial diferent (no com en carrefour). El primer es titula “Pirata Plin, pirata Plan” de Paloma Sánchez de l'editorial Barco de Vapor. El que m’ha agradat d'aquest llibre és que parla de l'amistat i dóna coneixements als xiquets de com ser bons amics. A més m’han agradat molt els dibuixos. El segon es titula “los piratas” il·lustrat per Pierre-Marie Valat que és de SM del Mundo Maravilloso. M’ha agradat les transparències del llibre però no en tenia molta substància. El tercer ha sigut el de “101 cosas que deberías saber sobre els piratas” de l'editorial Susaeta, d’aquest llibre m’han agradat molt els dibuixos però no crec que siga interessant per als xiquets, ja que no té cap història a seguir sinó que et presenta les 101 coses de manera separada i no és molt didàctic.

El quart és un dels que més m’ha agradat, es titula “Aún quedan piratas en la Costa de la Muerte” i és de Consuelo Jiménez de Cisneros. M’ha agradat que els protagonistes de la història siguen xiquets normals, com podrien ser els nostres alumnes.

Per últim, he visitat una llibreria virtual, que fa venda per internet. Aquesta és la casa del Libro. Al principi pareixia que havia trobat molts llibres en aquesta pàgina però en posar que volia de pirates i de 9 anys em van aparéixer també llibres que no tenien res a veure amb els pirates. A més, considere que juntar la cerca amb tants anys de diferència (de nou a dotze anys) fa que t’apareguen llibres molt diferents quant a l’adequat per a cada edat. He trobat dos llibres interessants: “Todo el mundo abordo” de Steve Stevenson perquè conta la història de cinc xiquets i els nostres alumnes es poden ver reflectides en ells i perquè les il·lustracions ens mostren el que estan narrant i són atractives, i “Los peligros de los piratas” de Nicola Baxter perquè m’ha fet gràcia la història i crec que pot ser interessant i divertida per als xiquets.

D. El llibre triat és: “Aún quedan piratas en la Costa de la Muerte” de Consuelo Jimenez de Cisnero. Conta la història de Hector. Hector tem que aquest estiu siga avorridíssim. Ha de passar-ho en un poble de Galicia i, a més, estudiar molt. No obstant això, allí es veurà embolicat en un misteri de pirates i tresors amagats, que la seua cosina Carolina l’ajudarà a resoldre.

E. Aquest llibre és pròxim al seu món afectiu, respon als seus interessos i té riquesa d'estils i continguts que l'ajudaran a desenvolupar el gust personal i, en el seu moment la capacitat crítica. Crec que és un llibre que l'ajudarà a créixer i pensar.

Com hem vist en el text de: La selecció de llibres infantils i juvenils. En Equipo Peonza. (2001). El rumor de la lectura. P. 117-124: Per a triar un llibre hem de tenir en compte certs criteris mínims que ens permeten discriminar la validesa i adequació dels títols per a les edats de què es tracte. Hem de triar llibres amb qualitat, calidesa i proximitat al lector.

La qualitat literària requereix de l'autor varietat i riquesa lingüística, l'ús i el domini adequats del llenguatge, així com la capacitat de suggerir emocions i promoure sentiments.

La calidesa a la qual ens referim és l'univers de sensacions que genera el llibre, les formes de narrar de l'autor, les idees que vol transmetre i els seus punts de vista davant la realitat, que els xiquets s’impliquen en la història. També s'ha d'adaptar a cada edat, perquè ajuden al creixement personal o perquè els diverteix. Per aquest motiu, hem tingut present a quin lector va dirigit i quines són els seus interessos.

Finalment, la lectura ha de ser propera al seu món d'experiències cognitives per al fet que afavoreixen el seu desenvolupament. Com sabem, el nostre xiquet té nou anys, durant aquesta edat sorgeix un tipus de pensament que li permeten reconéixer l'existència del diferent, de l’altre, pot interpretar una lectura de diverses maneres i és capaç de treballar també amb idees senzilles o no solament amb objectes. En quant a la edat del xiquet, és aquesta una època de preferència pels personatges coetanis, se cerquen llibres amb continguts més realistes que amplien l'univers dels seus interessos: viatges, aventures, humor, suspens...

“Doneu-nos llibres -diuen els xiquets-, proporcioneu-nos unes ales. Doncs són poderosos i forts, ajudeu-nos a evadir-nos a la llunyania. Edifiqueu-nos palaus d'atzur, entre jardins encantats; mostreu-nos com discorren les fades a la llum de la lluna.” (Paul Hazard).

ACTIVITATS PER AL PLA LECTOR, SEGON CICLE DE PRIMÀRIA

La lectura és una ferramenta clau per al treball intel·lectual, ja que posa en acció a  la ment i agilitza la intel·ligència. A més a més, també enriqueix la nostra cultura, ens proporciona informació, coneixements,… i exigeix una participació activa i una actitud dinàmica que transportarà al lector a ser protagonista de la seua pròpia lectura, sense deixar-lo com un subjecte passiu. És per això i per altres motius com el de posseir bona ortografia, adquirir vocabulari, etc…, el que la nostra feina com a futurs mestres siga fomentar la lectura en el nostres alumnes de manera que puguen gaudir i no llisquen sols per obligació. Així doncs, proposaré diferents activitats que un mestre pot dur a terme per fomentar la lectura en els seus alumnes del segon cicle, tant dins com fora de l´aula i de l´escola.

Primera activitat:

Abans de llegir un llibre (adequat a la seua edat), seria interessant treballar-lo  d’una forma general, de  manera que els alumnes prengueren interés. Es per això pel que pense que una bona activitat seria a partir de la portada i del títol,  llançar preguntes tal com “¿On penseu que va ocórrer aquesta història?” “En quina època?” i a més a més podríem fer altres com “Què sabeu vosaltres d’aquestes terres?” “I d´aquesta època?” i deixar als xiquets que ens contesten de la manera que més acertada els pareixca,  sense corregir-los perquè no s’han llegit el llibre i seria molt difícil que acertaren les respostes.

Segon activitat:

Mentre llegim el llibre, també es poden fer multitud d’activitats relacionades amb ell.  Per exemple, que tots els alumnes porten el llibre a classe i que es llisca un capítol conjuntament, més tard, es preguntarà si tot  s´ha entés correctament i s´explicaran aquells dubtes que hagen sorgit. Depenent del que s´estiga impartint en aquest  moment en l´assignatura de llengua valenciana, es farà una activitat o una altra; fiquem el cas de que estigam donant el substantiu i l´adjectiu, doncs buscarem al llarg del capítol  5 adjectius i  5 substantius i estudiarem el gènere i el nombre. 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Tercera activitat:

Finalment , després d´haver llegit el llibre, també es poden realitzar diverses activitats.  Una molt interessant, seria que els alumnes foren capaços d’inventar un final alternatiu  i després de llegir-los tots a  classe,  escollir el que més els agrade.  En aquesta activitat l’alumne desenvolupa la seua creativitat i imaginació.

Fora de l’aula:

A més a més, no sols hem de fomentar  la lectura a l’hora de llegir un llibre, sinó s’ha de fer sempre de manera recurrent.   Per exemple:  “la biblioteca”.  Des de  l’inici de curs cada alumne es confeccionarà  un arbre amb cartolina D-3 que penjaran a les parets del pati. A partir d’aquest moment es posarà en marxa la biblioteca; els alumnes agafaran llibres de lectura per a llegir a casa i cada setmana, per exemple,  els  divendres  l’alumne que ja tinga el llibre acabat de llegir el tornarà a classe on el mestre li donarà una fulla d’arbre per a anotar el títol i l’autor i a continuació l’apegarà a l’arbre. Cada tres llibres llegits se li donarà una flor també per a apegar-la, per tal de que quede l’arbre més bonic. A final de curs els més lectors tindran l’arbre ple de fulles i flors . Com a premi  l’alumne que més fulles i flors  tinga guanyarà el diploma al millor lector. Considere que aquesta activitat és molt motivadora per als alumnes.

Un altra activitat que es pot dur a terme és que a  final de curs es podria preparar una representació sobre algun capítol del llibre que més els haja agradat d’entre aquells que hagen treballat. D’aquesta manera, mostraran a la resta del col·legi una breu escena d’un llibre que poden recomanar-los per a que tots puguen gaudir de la seua lectura.

Fora de l’escola:

A més, una activitat recurrent que farem una volta al mes, serà una activitat extraescolar a la biblioteca del barri per tal de que els nostres alumnes siguen partícips de la gran varietat de llibres que hi ha al seu alcans i per a que vegen que poden jugar amb ells i no tan sols serveixen per a llegir. És important que els nostres alumnes s’adonen que els llibres són un instrument amb el que es pot jugar i divertir una persona, com bé es diu a la guia lectora de “Llegir per a créixer”.

És important també introduir als nostres alumnes en el món de la literatura del nostre país. Així doncs, cada 23 d’abril celebrarem el dia del llibre, ja que es commemora la mort de William Shakespeare i Miguel de Cervantes en 1616. En aquest cas, com el nostre col·legi està situat a la vora del mar, aquest dia anirem a la platja i ens sentarem en rotgle de manera que un xiquet es pose al centre d’aquest  i llisca un fragment d’alguna obra de Shakespeare i un altre fragment de Cervantes (llibres adaptats a aquests cicles).

CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Rosamari Riera

En aquest vídeo explique els passos que he seguit per a fer la recerca d'un llibre adequat a un lector model, en aquest cas, el meu cosí Miguel de 8 anys. Espere que aquest vídeo us servisca d'ajuda a l'hora de buscar un llibre per a un xiquet determinat.

CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Celeste Herraiz.

Al següent vídeo trobarem un exemple del procés de selecció de llibres infantils i juvenils. En aquest cas havia de seleccionar un llibre sobre animals per a un xiquet de 8 anys. Per tal de fer-ho he buscat en tres tipus de llibreries: una de barri al costat de ma casa, una electrònica i una altra especialitzada en literatura infantil i juvenil. A continuació contaré la meua experiència. 

CRITERIS DE SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL. Pilar Asunción.

En el següent video tractaré la pràctica 3, on la nostra tasca era trobar un llibre per a un lector model que havíem de crear nosaltres mateixes. Espere que siga d'utilitat per a tots aquells interessats en la formació literaria!

ACTIVITATS PER AL PLA LECTOR. INTERCICLE.

Abans de començar a contar les activitats que faríem a l’escola, hem de conéixer com és aquesta i quina situació viu. L’escola per a la qual proposarem activitats es troba a València, en un barri residencial al costat de la platja. És un col·legi on només hi ha una classe per curs, compta amb una biblioteca mitjanament gran i amb prou recursos, un pati ample i un saló d’actes, a banda d’altres instal·lacions com l’aula de música o el gimnàs.

Proposar activitats que siguen vàlides per a tots els cursos es una mica complicat, encara que treballant un poquet podem fer que xiquets de totes les edats tinguen una experiència diferent amb la lectura.

Per començar, si tenim una biblioteca tan gran, hem d’aprofitar-la. Abans que els xiquets facen una lectura o una altra, hi hauran de triar-la mitjançant un joc que col·locarem a la biblioteca. Es tracta de què els xiquets vagen triant els personatges, els espais o el temps que més els criden l’atenció en una mena de mapa conceptual amb dibuixos. Així, segons les seues eleccions, triarà uns llibres o altres que tinguen a veure amb les seues preferències. És una manera de què els xiquets trien un llibre del seu gust amb un tipus de ressenya diferent.

A més, aquest quadre podran omplir-lo ells també quan acaben de llegir un llibre que els haja agradat especialment. Després de cada lectura, podran recomanar a la biblioteca que afegeixen els personatges o els espais al joc. A més, podrien crear les seues pròpies ressenyes on fiquen les seues impressions i opinions del llibre perquè servisca als demés companys per triar el llibre més adequat.

Pel que fa a l’activitat que faran durant la lectura, des de 1er de primària fins a 6é, els alumnes portaran un llibre on aniran anotant o dibuixant les seues lectures al llarg de primària. És un “diari lector” que ells ompliran amb el que ha significat cada lectura per a cadascú. Així, en aplegar a 6é, podran observar de manera conjunta la seua trajectòria literària i els seus progressos quant a la tria de llibres o a les reflexions que pot fer d’una lectura.

Ara bé, fora de les aules i la biblioteca també poden fer-se activitats molt interessants i gratificants. De manera mensual, tots els alumnes es reuniran al saló d’actes per fer una jornada literària. Axiò consisteix a què cada curs realitze qualsevol activitat relacionada amb la literatura. Podem representar una xicoteta obra de teatre, fer recitals de poesia, contar la vida i obra d’algun autor treballat, comentar les seues opinions sobre el llibre que estan llegint a classe, etc. El punt important d’aquesta activitat es que tant menuts com majors gaudeixen de la lectura i comparteixen les seues experiències. Que sàpiguen que la lectura no és només llegir un llibre individualment, que també pot gaudir-se en grup i aprendre coses que van més enllà de les pàgines plenes de paraules.

A més, amb motiu del dia de la Comunitat Valenciana, el dia d’abans o el posterior, gaudiran de la visita de 3 contacontes. Cada cicle acudirà per separat a cadascun d’ells per sentir i veure allò que els contaran. Han de saber que, a més de sentir-lo i escoltar-lo també podran participar en la història, improvisar i inventar.

D’altra banda, i per acabar, proposaré dos activitats per realitzar-les fora de l’escola. Cap a final de cada trimestre, els xiquets de cada classe aniran per torns al saló d’actes de l’ajuntament de València per llegir a sons pares i a qui vulga anar el llibre que hauran escrit a classe. Seran llibres escrits totalment per ells i revisat pels mestres. Així, podran sentir-se satisfets de què les seues creacions es donen a conéixer a un públic ample i que no només es queda a l’aula o a l’escola.

Per últim, per cel·lebrar la fi del curs, s’organitzarà una gimcana per a cada cicle en la platja. Aprofitant l’arena, hauran de buscar un tresor amagat. Aquesta servirà per a recordar als alumnes tot allò que han aprés al llarg del curs. Repassaran els gèneres literaris, ficaran a prova la seua creativitat i la seua capacitat lectora, gaudiran tots junts de la literatura amb una manera de concloure el curs molt divertida i dinàmica. Ara bé, s’ha de tindre en compte el nivell de dificultat de cada gimcana segons el curs o el cicle a qui vaja dirigida. 

ACTIVITATS PER AL PLA LECTOR, TERCER CICLE DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Fomentar la lectura és un dels objectius principals de la comunitat educativa. Si hi ha una idea que ningú posa en dubte és que la competència lectora és la base per a assolir la resta dels coneixements, ja que sense l’adquisició d’aquesta habilitat es dificulta enormement el coneixement personal cívic i cultural necessari per a moure’s en la societat amb autonomia conscient i llibertat plena.

Per aquest motiu anem a plantejar activitats per als nostres alumnes:

En l’aula o en la biblioteca de manera recurrent (setmanal)

Podrien fer aquestes activitats amb el llibre de Tirant Lo Blan de Joanot Martorell.

-          -Abans de la lectura:

Les activitats prèvies a la lectura estan dissenyades per a motivar els interessos dels estudiants. En les activitats prèvies a la lectura no podem deixar de fer al·lusió a les il·lustracions de la portada o la contraportada i comentar amb els alumnes què els suggereix. Elles ens donen pistes sobre el que anem a llegir però, no solament les de la portada i contraportada, també les interiors. Podríem plantejar com a activitat prèvia a la lectura que llambregaren el llibre i es fixaren en les il·lustracions. Podem preguntar-los de què pensen que anirà la història tenint en compte el que apareix en les il·lustracions. En aquesta activitat s’avaluarà la imaginació del xiquet i la coherència dels seus texts.

Altra activitat interessant és que els xiquets cerquen informació sobre l'autor del llibre i així coneguen dades interessants sobre ell i les seues obres al mateix temps que aprenen a cercar informació en internet.

-          -Durant la lectura:

Les activitats durant la lectura tenen com a objectiu donar l'oportunitat als alumnes de posar en comú com li sembla que està transcorrent la història. Aquestes activitats són un seguiment de la lectura, del que portem llegit del llibre, cadascú exposa si li està agradant, si està complint les seues expectatives, com s'imagina futures accions d'uns personatges i com es veurà reflectit en la història.

Quan anem avançant en la lectura del llibre, li proposarem als xiquets una activitat en la qual hauran d'imaginar i escriure què passarà en el capítol següent, després el que vulga ho llegirà en l'aula en alt. Així avaluarem la creativitat del xiquet, la manera d’escriure i la fluïdesa llegint; també ens domarem compte si el xiquet està entenent el llibre.

A mesura que anem llegint el llibre ens trobem amb paraules que els xiquets desconeixen, per la qual cosa hauran d'apuntar aquestes paraules en el seu quadern per a després cercar la definició en el diccionari i apuntar-la, també cercaran un sinònim d'aquestes paraules que els resulte més familiar.

-          -Després de la lectura:

En primer lloc cal assenyalar que el procés de comprensió lectora no acaba en llegir-se el llibre, almenys en els nostres alumnes ja no tant en adults. No cal donar mai per assegut que el nostre alumne ha acabat de llegir un llibre i per tant ha comprés tot el que en ell s'expressava malgrat les activitats prèvies a la lectura i durant la lectura del mateix. És imprescindible realitzar una sèrie d'activitats posteriors a la lectura per a assegurar-nos que, el treball realitzat ha sigut correcte, que el xiquet ha comprés el llibre. És, d'alguna manera, una avaluació del nostre propi treball més que del treball de l'alumne; ja que si l'alumne ha comprés el llibre el nostre treball haurà sigut efectiu.

Quan hàgem acabat de llegir el llibre, en grups de quatre persones, els xiquets hauran d'imaginar un final diferent per al conte i després ho escriuran entre tots en una cartolina gran, poden afegir també dibuixos que representen dit final. Axó és una activitat molt divertida que potenciarà la creativitat i el treball en grup dels nostres alumnes.

Fora de l’aula:

Podrien fer aquestes activitats amb el llibre de Tirant Lo Blan de Joanot Martorell:

-          Activitat recurrent (mensual):

Podríem fer una activitat molt interessant en el pati. Consisteix a fer una gimcana amb proves sobre el llibre que ens hem llegit anteriorment. La primera prova pot consistir a respondre preguntes sobre el llibre, si encerten una gran quantitat de preguntes podràn passar a la següent prova. Quan hagen superat la primera prova la segona pot consistir a disfressar-se dels personatges de la història i fer una xicoteta interpretació entre el grup d’alguna escena que els haja agradat per exemple.

-          Activitat per a una data concreta:

Per al dia del llibre, he pensat que podrien fer un mercat on els xiquets trauen un llibre seu que ja se hagen llegit i el canvien per altre que els agrade més. Axó és una iniciativa molt pràctica, ja que els xiquets s’intercanvien els llibres i poden elegir entre una gran quantitat, el que més l’interessa. Moltes vegades tenim llibres que ja ens hem llegit i no volem llegir-los més vegades, així podrem aprofitar axó i canviar-les per uns altres.

Per altra banda, ja que els xiquets del tercer cicle són els més majors, he pensat que seria interessant que cadascu es prepare un paràgraf d’un llibre que li agrade o una poesia i el lligen als més menuts.

Fora de l’escola:

-          Activitat recurrent:

Una activitat molt interessant és que cada 15 dies, els xiquets visiten les biblioteques del seu barri. Dins de les biblioteques els xiquets poden trobar una gran quantitat de llibres que poden llegir i a més, sabran on trobar llibres en qualsevol moment de la seua vida.

-          Activitat per  a una data concreta:

Aprofitant que l’escola es troba en primera línia de la platja podrien anar, una vegada a l’any amb les nostres alumnes. Amb el llibre de: “Quantes Rondalles!” de Francesc Gisbert podrien fer, per parelles o grups, que els xiquets triaren una de les huit narracions que conta el llibre que més els interesse i la conten en el passeig de la platja als seus companys.

 

ACTIVITATS PER AL PLA LECTOR. PRIMER CICLE DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA.

En el cas del primer cicle de primària, vaig a proposar una sèrie d'activitats per treballar un pla lector. Totes aquestes activitats que vaig a proposar són només un exemple de tot el que es podria fer tant dins com fora de l'aula, amb activitats recurrents quinzenals o setmanals i aprofitant també dates concretes de l'any per preparar una activitat.

Així doncs vaig a fer la meua proposta resumida del que faria jo com a mestra de primer cicle de primària per al meu pla lector.

És molt important planificar algunes activitats que tinguen a veure amb la lectura que anem a fer, però des del punt de vista d'un mestre que vol alguna cosa més que obligar als seus alumnes a llegir-se un llibre i omplit una fitxa. Per això hem d'aprofundir una mica més en la recerca d'activitats per als alumnes, que puguen traure profit d'elles i serveixen per endinsar-los en una nova forma d'acostar-se a la literatura.

Per això, abans de llegir el llibre corresponent que hàgem elegit proposaria fer una xicoteta excursió a la biblioteca. Molts xiquets no han anat mai a una, i alguns inclús pot ser no sàpiguen el que és. D'aquesta manera, els mostraríem tota una oferta de llibres, un món nou per descobrir. Aquesta activitat en concret podria tractar-se d'una espècie de xicoteta visita guiada amb una tasca divertida com buscar un llibre que els agrade a primera vista i explicar a la resta de companys per què l'han triat, què és el que els ha cridat l'atenció del llibre, etc. El que crec que s'aconsegueix en aquesta activitat és mostrar als xiquets que els llibres i la recerca d'aquests pot ser una aventura divertida, que amb els llibres es pot investigar, jugar i treballar i que no han de ser un objecte sagrat que es troba a la prestatgeria de casa.

Després és quan començaria la lectura del llibre que s'ha considerat adequat per al cicle amb la coordinació del professorat i que figurarà a la guia docent. És molt important sobretot al primer cicle de l'educació primària tractar el llibre a classe perquè moltes vegades els xiquets manquen dels coneixements necessaris per a entendre el missatge, el vocabulari, la intenció de l'autor, etc, que el llibre vol transmetre. Una bona activitat doncs per a fer durant la lectura del llibre seria proposar als xiquets que porten un dibuix del seu personatge favorit, que mostren en un dibuix com se l'imaginen segons les descripcions de l'autor. Després es podrien posar totes les imatges per la classe, perquè el xiquet puga veure el seu treball junt amb el de la resta i parlar així de com varia la imatge que un tenia del personatge respecta d'altre company. Es tracta de fer que els xiquets plasmen el que han entés en un dibuix sobre el personatge d'una manera creativa i divertida.

Una vegada ens hem llegit el llibre crec que el que seria convenient seria realitzar una mena de tertúlia en els alumnes. Personalment jo la faria en un espai a l'aire lliure, com pot ser el pati amb música tranquil·la i baixeta de fons per crear un clima més agradable i natural on els xiquets puguem expressar les seues idees sobre el llibre. Seria molt apropiat que es fera un rogle i que cada xiquet diguera que és el que més li ha agradat de la trama del llibre, el que menys, quin és el personatge que més i menys els ha agradat i per què, si el llibre els ha agradat en general, si han tingut molts problemes de comprensió, etc. Seria en aquest cas una tertúlia una mica guiada pel professor fent preguntes, ja que pot ser els xiquets no estan acostumats en un principi a fer aquest tipus d'activitat.

Però treballar l'educació literària no s'ha de fer només quan ens hem de llegir un llibre, sinó que cal potenciar que els xiquets s'interessen en la lectura durant tot l'any, potenciant i tractant d'ajudar-los a descobrir totes les cosses positives que llegir un llibre els pot aportar. Per aconseguir-lo cal fer activitats dins i fora del centre, pero això el que proposaria seria fer una activitat recurrent quinzenal on cada quinze dies cada xiquet ha de portar un xicotet conte (inventat per ell o de tradició popular), un poema o una rondalla i haurà de llegir-lo, contar-lo o narrar-lo als seus companys que es pot fer al passeig marítim que l'escola té al costat.

A més a més, podem aprofitar dies concrets que coincideixen amb festes anuals per tractar també la literatura fora de l'escola. Per exemple, aprofitant la feria del llibre de València podem fer una excursió als Vivers al mes d'abril, on els xiquets veuen de primera mà en què consisteix aquesta festivitat, explorant les diferents tendes que trobaran allà i el que proposaria com a activitat central és que els xiquets han d'apuntar-se en el bloc que portaran fets per ells mateixos, anomenat ''llibres per a descobrir nous mons'', 5 títols dels llibres que més els han agradat i després, abans de tornar a escola, hem de contar a la resta de companys quins hem elegit i quin de tots ens agradaria llegir a les vacances d'estiu.

Amb aquestes eixides el que es fa és traure la literatura i l'hàbit lector a l'exterior i així no el relacionen només amb una activitat relacionada amb l'aula i l'escola, sinó amb una activitat plaentera i emocionant.

Però també podem fer activitats recurrents i d'una data en concreta a l'escola, però en aquest cas fora de l'aula. Com a activitat recurrent proposaria una activitat mensual on els xiquets, per grups de 5 han de pensar una frase amb un dibuix que concorde amb el missatge que volen transmetre i plasmar-la a una cartolina gran que es farà al pati. Els xiquets comptaran amb tots els materials que necessiten per crear-lo i després hauran de posar-los per tota l'escola, als corredors, a les seues aules, al gimnàs, a la biblioteca, etc.

Com a activitat d'una data concreta propose que cada any, aprofitant l'aniversari d'algun autor clàssic, s'agafe un d'ells i es treballe al cicle. Per exemple, aprofitant l'aniversari de Shakespeare, podríem treballar amb la versió adaptada per a xiquets la història de Romeu i Julieta amb titelles. La professora pot traure als xiquets al pati, o al gimnàs i narrar amb titelles una versió adaptada per als xiquets de la història original. Tot això, acompanyat d'una bona ambientació al gimnàs (amb llum atenuada, música baixeta i acorde amb la història de fons) pot fer que els xiquets aprenguen molt sobre els autors clàssic i les seues obres més representatives, ja que abans o després d'aquesta xicoteta representació el professor pot contar una mena de resum biogràfic de l'autor.

Com he dit abans, aquestes són només unes poques propostes que ni molt menys són les úniques que podem fer. Existeixen moltes més que podem inventar o agafar d'altres metodologies o mestres, que ens poden servir per a transmetre aquesta passió per la literatura i descobrir amb ella tota la màgia que s'oculta als llibres i les històries per descobrir.

Com treballar el teatre en Educació Primària.

El Teatre és un fet o un conjunt de fets reals o imaginaris sobre temes d'experiència humana que es posa en mans d'uns actors per tal que representen aquesta història. Normalment es realitza a un espai físic i davant d'un públic. Es, per tant, un gènere literari que integra l'escriptura amb la representació i on el més important no és tant el que es troba escrit, sinó la representació de l'obra en sí mateixa.

Està compost per dos elements formals, per una banda el text teatral i per altra la interpretació. Al text teatral podem trobar elements com: els actes, les escenes, els personatges, les acotacions, el diàleg, el monòleg i l'apart. Per la seua banda els elements importants de la interpretació són els personatges, el maquillatge, els actors i el vestuari, a més de tota l'escenificació de l'espai teatral. Cal destacar el subgèneres teatrals més importants: la Tragèdia, la Comèdia i el Drama.

El que més ens interessa com a mestres es que el teatre és una de les activitats més completes i formatives que podem oferir als xiquets/as, a més de ser una de les activitats que major grat causen en ells/as. En ell s'abasta el perfeccionament del llenguatge i l'expressió, l'ensenyament, el foment d'hàbits socials, fins a la pèrdua de la vergonya per part dels seus participants.  El teatre és per als xiquets com entrar en un món fantàstic, com poder obrir un llibre i entrar en ell, sent ells els protagonistes. 

Per aquesta raó anem a aplicar a la pràctica aquest gènere literari per a millorar la competència literària dels i les alumnes de l’Educació Primària:

1er Cicle: 

Per a treballar el teatre al primer cicle no podem plantejar activitats amb molta dificultat. Perquè els xiquets perden la vergonya, anem a treballar per parelles. Anem a realitzar una activitat de mímica. L'animador dirà a un xiquet de cada grup que imite a un animal per mitjà de la mímica. Al no poder emetre sons, la qual cosa identificaria a l'animal ràpidament, el xiquet va a haver d'improvisar i esforçar-se per expressar mitjançant gestos i moviments l'animal que està representant per als del seu grup. 

La segona activitat pensada la realitzaran en grup, on han d'usar la seua imaginació. L'animador traurà un objecte que pot ser una pilota, un llapis, una caixa, una cinta del pèl, etc. Els xiquets hauran d'inventar per a què podria servir aqueix objecte a més de para el que s'usa habitualment. Es poden anar passant l'objecte d'un en un i cadascun aportarà una utilitat diferent per a aqueix objecte. Aquest exercici aconseguirà a més, traure més d'un somriure per les coses que se'ls poden ocórrer als xicotets. El teatre ha de ser per a ells com entrar en un món fantàstic, com poder obrir un llibre i entrar en ell, sent ells els protagonistes.

2on Cicle:

Per al segon cicle, podem proposar moltes activitats entretingudes i didàctiques. He seleccionat dues molt interessants. La primera és contar-les una història senzilla i que ells mateixos facen un breu guió teatral i després el representen. 

La segona es tracta de una activitat molt entretinguda i que crec que els agradarà molt: amb un conte que els agrade a la majoria i que tots coneguen, per exemple Blancaneu, ho interpreten amb un sentiment característic que nosaltres els facilitarem. La idea és fer grups, de cinc o sis persones i que cada grup tinga un estat d'ànim diferent: tristesa, alegria, por, etc. Després, l’interpretaran davant de tota la classe.

3er Cicle:

Per últim, per al tercer cicle de primària he pensat que podrien plantejar-se activitats amb un poquet més de dificultat. Propose, per exemple, que canvien el final d’una obra de teatre ja escrita. Podem facilitar obres de teatre sense final i que ells mateixos, amb la seua creativitat i imaginació, s’inventen el final que més els agrade. Una altra activitat seria que uns representaren una escena i uns altres li posaren el dialogue.