EDUCACIÓ LITERÀRIA

“L’educació literària és la preparació per a saber 

participar amb efectivitat en el procés de recepció

i d’actualització interpretativa del discurs literari.” 

(Mendoza, A., 2004)

Podem definir l’educació literària com la manera en què ensenyem literatura, allò que fem per transmetre una cultura literària i apropar-la a aquells que no la tenen al seu abast. No obstant això, no sempre s’ha donat de la mateixa manera ni amb la mateixa metodologia. Per això, podem trobar afirmacions que diuen que no és el mateix ensenyar literatura que una real educació literària. 

Afirma Guadalupe Jover (2007) que “es pot destacar, com a primer intent seriós per la renovació de les opcions didàctiques que milloren la formació literària, la realització, en 1969, del Coloqui de Cesiny, dirigit per Doubrosky i Todorov, en el qual es van plantejar els problemes que presenta l’ensenyament de la literatura. […] En les conclusions Todorov recollia i plantejava les conclusions, assenyalant com a qüestions clau: per què ensenyar, què ensenyar i com ensenyar.” 

És a dir, l’educació literària no és només donar un llibre a algú i fer que treballe amb ell. Per tal d’aconseguir una vertadera educació literària ens hem de fer les tres preguntes que va platejar Todorov: ¿què pot transmetre aquest llibre perquè jo vulga ensenyar-lo?, ¿quins llibres he de triar que propicien un aprenentatge significatiu?, i ¿com he de treballar aquests llibres a l’aula?

“Un dels reptes actual de l’educació literària és conciliar el plaer de la lectura i l’ensenyament de la literatura” (Regueiro, B., 2014) Tal com afirma aquesta autora, allò que realment busca la literatura i el que ha de buscar l’educació literària és el fet de no ser només unes línies que lliges i oblides, sinó que vol ser un vertader passatemps per a xiquets i majors, que tot lector s’endinse en les pàgines d’un llibre com si estiguera vivint la seua història. Segons Regueiro, el deure de la literatura és desenvolupar la competència lectora i complementar la competència comunicativa per a així poder il·luminar la nostra experiència literària i que viatge més enllà de les aules.

Antonio Mendoza (2004) ens explica que hui dia sí que pareix que s’estiga aconseguint una real educació literària; perquè, en general, els professors intenten que els alumnes aprenguen a pensar i a veure, els ajuden a descobrir els missatges que s’amaguen entre les línies d’un llibre i els fan elaborar judicis crítics sobre el que acaben de llegir. 

Allò que Teresa Colomer (1991) defén i vol és que “tots els alumnes perceben la lectura literària com una activitat que els competeix personalment”. És a dir, que tot lector que es fique davant d’un llibre sàpiga que està a punt de començar una experiència única i irrepetible, i que serà una experiència que només li transmetrà eixe llibre i que aquest només li la transmetrà a ell, que un altre lector amb el mateix llibre, pot viure un fum d’experiències diferents. 

Ara bé, no tot és la literatura que escollim ni la qualitat dels llibres que treballem a classe, el més important és l’actitud del professor enfront de la literatura, la seua formació i la seua experiència literària, perquè, si a algú no l’agrada llegir, ¿com és possible que puga transmetre eixe amor per la lectura que tot professor ha de tindre? 

A més de la passió lectora, és requisit indispensable que el mestre tinga una bona formació quant a literatura es refereix. “Es necessita molt més que un curs de literatura infantil per a ensenyar, per transmetre literatura als xiquets, per contribuir a desenvolupar hàbits lectors, per despertar l’amor pels llibres, per desenvolupar estratègies de lectura” (Moreno, J., 2005) 

La literatura i l’educació literària van molt més enllà que llegir un llibre i treballar dues activitats de preguntes i de vertader o fals. “No té sentit ensenyar literatura com s’ensenyaria un conjunt de sabers delimitats.” (Moreno, J., 2005) Perquè la literatura no és això, no són coneixements amb límit que es poden memoritzar, la literatura s’ha de viure, s’ha d’experimentar en cada paraula que lliges. Per això, l’educació literària, això que només fan encara molts poquets, és el que hem de treballar nosaltres en les nostres futures aules, fer que els nostres alumnes visquen la literatura com també nosaltres la vivim.