Competència literària

“(...) Jo crec que la literatura té una fi, diguem, etern, que és el de commoure, el d'emocionar...  i que si no es compleix amb aqueixa fi, llavors només pot interessar als historiadors de la literatura, persones que en general es redueixen a escriure llibres massa semblances a la guia de telèfons.”

Jorge Luis Borges

Competència literària. Es concep com un procés de desenvolupament de capacitats i destreses aconseguides per l'alumne, resultat de l'articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i del gaudi de l'obra literària, per a poder establir valoracions i associacions en l'ordre del literari.

És vàlid destacar que la competència literària, com totes les altres competències, no se circumscriu solament als sabers, que en l'ordre de la informació, puguen posseir els alumnes, sinó també en saber fer i saber posar en pràctica, saber operar amb aqueixos sabers i tenir creades determinades habilitats quant al procés d'aprenentatge i de realització de l'anàlisi de les obres literàries i d'aqueix pressupost també parteix el saber fer literàriament, significa llavors que el sentit de la competència implica a més de sabers, habilitats (saber fer), capacitats (saber fer amb independència), actituds (saber cognitiu, lingüístic i emocional) i valors (compromís, identificació).

Els alumnes, per tant, hauran desenvolupat una adequada competència literària quan siguen capaces de:

-Posseir suficients coneixements sobre el fet literari.

-Llegir l'obra literària utilitzant les estratègies lectores i comprensives.

-Establir un acostament idoni a la lingüística del text objecte d'anàlisi.

-Llegir el text literari des de la competència literària, que implica comprendre i interpretar el text des del seu context sociocultural.

-Explicar elements essencials de teoria literària presents en les obres objecte d'estudi, llegir críticament el text i el seu món per a ampliar la seua comprensió i el seu pensament sobre el qual ho envolta.

-Conéixer estils, moviments literaris, autors i obres representatives.

-Analitzar els textos des dels moviments literaris socialment acceptats per a conéixer el pensament, l'estètica i la visió de món.

-Opinar oralment sobre el que desperta el gaudi de l'obra en ell i contrastar la seua opinió amb l'emesa pels seus companys.

-Crear textos literaris semblants o diferents dels llegits, per a elaborar una llengua literària pròpia amb la qual puga expressar el seu món intern i que sàpia expressar el seu text-lector.

-Relacionar l'obra amb altres obres produïdes en l'època actual, per a observar com segueix sent actual i tenint sentit en totes les èpoques.

En l'estudi de la competència literària es parteix indissolublement del context, vist aquest com ¨la situació en què es dóna l'activitat comunicativa. També se li denomina entorn, situació espai-temporal i inclou tots els factors que es conjuguen i que envolten un acte de parla: situació comunicativa, intenció comunicativa, finalitat comunicativa, tasca comunicativa, estatus social dels interlocutors.

La paraula competència, segons el Diccionari *Larrousse, prové del grec *Agón, que dóna origen a *agonístes, persona que competia en els jocs olímpics amb la finalitat de guanyar. *Chomsky, (1965), construeix una nova teoria sobre l'adquisició de la llengua i defineix el terme competència com a “capacitats i disposicions per a la interpretació i actuació”;

En aquesta recerca s'han tingut en compte diversos enfocaments sobre competència, tractats per autors de diferents àrees de les ciències, els que serveixen de sustente teòric a la definició operacional que s'ofereix en aquesta recerca, com són: Emilio Ortiz,(1997), Ana María Fernández(2002), *Canale i *Swain, (1980),els qui coincideixen a considerar-la com un complex de competències que interactuen en la comunicació quotidiana, el tret distintiu de la qual és que no solament reflecteix el coneixement de les regles i convencions de la comunicació, sinó que li permet a la persona ser creativa amb aqueixes regles i negociar-les durant la comunicació.

La definició actual de competència es relaciona amb el “saber”, el “saber fer” i el “saber ser”, (Fernández, A. M., 1996, 2001); (Rodríguez X, 2003) amb major èmfasi en un o un altre, en dependència dels criteris assumits pels autors, així és vista com: actuació idònia, capacitats agregades, categoria conceptual i configuració Psicològica.

És important que ajudem als nostres alumnes a tindre una bona competència lingüística, ja que, açò els ajudarà a adequar els mitjans lingüístics a les característiques de la situació i el context, relacionar coherentment les parts del discurs, fer valoracions independents i crítiques i iniciar, desenvolupar i concloure la comunicació. Per tant, els ajudarà a viure millor i poder llegir, parlar, escoltar i escriure correctament.