Paratextos

El terme paratext designa al conjunt dels enunciats que acompanyen al text principal d’una obra, com poden ser el títol, subtítols, prefaci, índex de matèries, etc. És tot el relatiu a les paraules, oracions o enunciats que solen estar acompanyats a un terme principal, siga afegint informació com complementant la que aquest explicita en un text principal, sent fàcilment entés en el que és el camp de les obres literàries.

Suposem que un autor escriu una novel·la de 120 pàgines sobre un xiquet que volia visitar la Lluna. En totes aqueixes pàgines desenvolupa la seua història: a part, inclou *paratextos com el títol (“Somnis que escapen del món”), subtítols (“El naixement d'una il·lusió”, “Preparatius per al vol”) i una dedicatòria (“A la meua esposa Fátima i els meus fills Romeo i Luis”).

El paratext obri les portes a l'anàlisi i a la crítica del discurs, ací com a la seua ampliació o síntesis a través de notes i pròlegs que comenten el missatge principal. Per altre costat, la seua presencia, compensa d'alguna manera l'absència del receptor en el moment de l’escriptura, el qual repercuteix en què no es pot tenir lloc un intercanvi d'idees durant la lectura.

Una de les funcions del paratext és guiar al lector per a assegurar-li una lectura efectiva. En texts de caràcter tècnic, per exemple, és normal que s’indique a través de petites anotacions, que secció convé consultar per a profunditzar més a cerca d'un determinant tema, o bé que s’inclou imatges que ajuden a entendre el contingut.