Gènere líric

Un gènere literari és un concepte de tipus categorial que permet classificar les produccions literàries tenint en compte aspectes de forma (poesia, narració, teatre), de contingut (aventura, diari íntim), d'estil, etc. Es poden combinar i encavalcar diversos criteris per establir les categories secundàries. Així doncs, la llista de gèneres no està tancada.

Segons el que van dir a classe, els gèneres literària es classifiquen en: poesia, narrativa i teatre, i dins de la poesia es troba la lírica i la narrativa.

En la lírica ni hi ha diferents tipus com:

-Oda: és una composició en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.

-Elegia: és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que -pot ser la mort d'algú estimat.

-Ègloga: és un monòleg pastoral o més freqüentment un diàleg en el qual uns pastors es conten les seues penes d'amor enmig d'un paisatge ideal arcàdic.

-Sàtira: s'exposen ximpleries, abusos o defectes humans individuals al públic a través del ridícul, derisió, paròdia, ironia o altres mètodes amb la intenció de produir millores.

-Cançó: és una composició musical que conté, com a mínim, una part de melodia vocal, és a dir, amb text cantat.

-Epigrama: és una composició poètica breu que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa.

-Balada: és un gènere trobadoresc.   

El Gènere Líric es refereix al món dels sentiments i emocions, és a dir, a la influència i repercussió de la realitat en l'esperit de l'home, en el món interior de l'escriptor, la qual provoca en ell un estat anímic o emoció única.                                             

                    

El fet d'inscriure una obra en un gènere o l'altre ajuda a encaixar les expectatives del públic lector. Segons la mena amb què un/a autor/a presente una obra (novel·la, ciència-ficció, fantasia...), el públic lector se'n farà una visió més o menys estereotipada que sempre podrà canviar en contrastar-la amb la lectura que en vaja fent.

Per tant, el gènere és, per damunt de tot, una convenció que configura un marc, una forma més o menys precisa. És un primer intercanvi que es produeix entre un/a autor/a.

La noció de gènere va ser discutida, en primer lloc, per Plató i teoritzada per Aristòtil, a la seua Poètica. Des dels dos filòsofs grecs es manté la divisió en tres gèneres fonamentals: èpic (o narratiu), líric i dramàtic, tot i les subdivisions i crítiques posteriors. El gènere dramàtic imita literalment la realitat, mentre que el líric expressa els sentiments personals i a l'èpica es barregen els dos modes.

Roman Jakobson afirmava que tots els gèneres es caracteritzen pel fet que en ells predomina la funció poètica del llenguatge. A l'èpica, a més a més, predomina la funció representativa, a la lírica la funció emotiva i a la dramàtica la conativa.