REFLEXIÓ SOBRE L’APLICACIÓ DE LES ACTIVITATS DE LA SAC A L’EDUCACIÓ LITERÀRIA. GIMCANA POÈTICA

Aquest matí hem realitzat una activitat de la que mai abans havia sigut partícip, una Gimcana Poètica. Encara que moltes vegades, sobretot de menuda, he jugat a la gimcana, mai no ho havia fet de forma instructiva i la veritat és, què després d’haver-la dut a terme, trobe que és una bona manera de familiaritzar-nos amb la poesia.

Com, probablement, tots sabem, aquest joc consisteix en fer una sèrie de proves per poder aconseguir el “tresor” què en aquest cas ha sigut una frase de Maria-Mercè Marçal. Les proves han estat totes relacionades amb la poesia, com és obvi ja que estem parlant d’una Gimcana poètica (aforismes, cal·ligrames, poemes objecte, etc.); encara que també podríem fer servir aquest joc per aprendre sobre altres gèneres literaris. 

 Com a futurs docents, hem d’intentar trencar l’estereotip d’ensenyament que tenim avui dia (que sol ser un mestre fent una classe magistral on els alumnes es disposen simplement a llegir els seus llibres de text) i fer veure als nostres alumnes que aprendre és molt més divertit del que es pensen, i això podem fer-ho per mitjà d’activitats com la gimcana o qualsevol  altra activitat lúdica.

Per la qual cosa, trobe que un bon mestre és aquell capaç de despertar interés en aprendre amb els seus alumnes, així doncs, això s’aconsegueix, no memoritzant, sinó palpant i experimentant amb la seua pròpia pell (ja siga fent jocs, excursions, o altres activitats diferents a les que no estàn acostumats.)

D’aquesta experiència sols puc traure bones conclusions ja que em sembla una forma molt divertida d’introduir tant els més menuts com els més grans al fantàstic món de la poesia.  També he de dir que les proves que hem fet han sigut molt acertades perquè ens han fet, o almenys a mi, recordar allò que creiem oblidat sobre aquest gènere literari, i encara que aquestes no han sigut molt mogudes, també podríem fer-les per a que els xiquets es mogueren per tot el pati del col·legi alliberant així l’energia que tenen dins el seu cos.

Així doncs, baix el meu punt de vista, aquesta activitat i moltes altres lúdiques o motivadores són, com ja hem dit abans, un bon mitjà per a facilitar l’aprenentatge dels menuts i a més, fer-los aprendre d’una manera molt divertida, augmentant així l’interés d’aquests pel meravellós món de la literatura.

REFLEXIÓ SOBRE L’APLICACIÓ DE LES ACTIVITATS DE LA SAC A L’EDUCACIÓ LITERÀRIA. GIMCANA POÈTICA

     La missió de tot bon mestre és trobar la forma de transmetre coneixements als seus alumnes, però no a través de la memorització de conceptes sense entendre'ls, sinó afavorint i cercant que aquests es convertisquen en un aprenentatge significatiu.

     Hi ha moltes formes de cercar aquest tipus d'aprenentatge i entre aquests podem destacar la Gimcana. Gimcanes hi ha de molts tipus i temàtiques diverses, però en el nostre cas hem pogut aprendre més sobre la poesia gràcies a una Gimcana poètica.

     Les proves, en lloc de ser completament físiques i de precisar un desplaçament entre prova i prova, eren més estàtiques, la qual cosa l'ha convertida en una prova potser no tan dinàmica com cal esperar d'una Gimcana. Però, tenint en compte els recursos, era més que suficient.

     Les proves en aquest cas han sigut molt encertades, ja que he pogut aprendre o recordar o matisar en temes i conceptes poètics que creia oblidats. A altre, el fet d'haver de relacionar-ho amb l'educació, amb l'ensenyament, et feia vore que es pot fer una composició poètica relacionada amb qualsevol temàtica.

     Baix el meu punt de vista i experiència, aquesta ha sigut una gran idea. Traure aquests conceptes, aquest temari de l'aula i dels llibres de text per a convertir-ho en una activitat grupal i a l'aire lliure ha fet que els conceptes s'assimilen de forma completament diferent. Hem de crear futurs lectors competents i interessats en la literatura i per a aconseguir-ho són més que necessàries activitats com aquestes, que demostren als xiquets/as que aprendre és més divertit del que creiem.

     Personalment crec que aquesta ha sigut una bona experiència i una molt bona idea, ja que al cap i a la fi, el que pretenem és educar més enllà dels llibres i la memorització hem d'experimentar amb nous recursos didàctics. D'aquesta forma passem de ser professors a ser mestres, i d'aprendre per a viure a viure per a aprendre. Passem de dades emmagatzemades en els nostres cervells sense trellat a construir un aprenentatge significatiu, que al cap i a la fi és el que realment importa.

Com treballar la narració en Educació Primària

La narració és un gènere literari que tracta de contar una història que ocorre a uns personatges en un lloc i temps determinat. Aquesta història pot ser reial o fictícia, aspecte que afectarà també a les característiques dels personatges i el lloc on es desenvolupa.

L’estructura d’una narració sol ser sempre la mateixa: comença amb un PLANTEJAMENT, on es presenten els fets i als personatges; continua amb un NUS, on es desenvolupa el cos de la narració i és on podem trobar algun problema per resoldre; per acabar trobem el DESENLLAÇ, l’última part del conte on es resolen tots els conflictes que han anat apareguent.

Dins del gènere narratiu podem trobar diversos subgèneres, com ara: el conte,  la novel·la, la llegenda, el mite, la faula, el poema èpic i el microrelat, entre d’altres. No obstant aixó, hem de tindre en compte que no hi ha una classificació tancada dels subgèneres narratius i que depenent de la font d’informació trobarem més o menys tipus.

De tots els que podem tindre al nostre abast, crec que els que millor podem treballar a les aules de primària són el conte, la novel·la, la faula i el microrelat. Des del meu punt de vista, aquests quatre tipus són els que els xiquets tenen la possibilitat de conéixer més en profunditat i poden trobar en el seu dia a dia a l’escola i a casa.

Hi ha moltes maneres de treballar la narració a les aules de Primària. Si ben és cert que depén de l’edat dels xiquets tindran més o menys capacitats, també ho és que la majoria de les activitats són adaptables en certa mesura. Amb la narrativa, es pot treballar des d’inventar històries, fins a representar-les o canviar-les. Així, ara proposaré dues activitats per a cada cicle d’Educació Primària que tinguen a veure amb la narrativa.

Per al primer cicle, com que encara són molt menuts, no podem plantejar activitats que impliquen molta dificultat. Podríem fer, per exemple, que inventaren una història entre tota la classe amb aportacions de llocs, accions o temps que vaja dient cada alumne, tot allò que aporten, serà arreplegat en un quadern per a després poder ajuntar-ho tot i contar la història que ells mateixos han inventat. Una altra activitat molt divertida i lúdica seria que assistiren a un contacontes que els fera a ells també partícips, aquesta seria una bona manera d’escoltar la narrativa i, a més, participar d’ella.

Per a segon cicle de primària, podríem proposar moltíssimes activitats divertides y didàctiques. N’he seleccionat dues, d’una banda, la creació de microrelats  individualment; aquests no podrien superar les 4 línies i després seríen recollits en paper continu y penjat al corredor del col·legi per a que tots pogueren llegir-ho i gaudir del seu treball. D’altra banda, repartiríem les faules més tradicionals en imatges perquè ells les reconegueren i inventaren una altra història però que mantinguera la mateixa moral que en la faula original.

Per últim, per al tercer cicle de primària he pensat que podrien plantejar-se activitats amb un poquet més de dificultat. Propose, per exemple, que canvien l’ordre original d’una història, és a dir, que una novel·la no tinga l’estructura normal d’introducció, nus i desenllaç. Podem proposar que, o bé canvien l’ordre d’una novel·la ja escrita, o bé que n’inventen una nova que no tinga trellat en el seu ordre però que tinga sentit lògic. Una altra activitat pot ser el fet de representar de manera muda el conte que està narrant un company de classe, així podem donar vida i escena reial a allò que ens imaginem cada vegada que llegim narrativa.